Facebook Twitter Instagram Google + YouTube flickr RSS

Cerca

aoc

Guia del fons de l'Antic HospitaI de Santa Maria

1. Àrea d'identificació

1.1.- Codi de referència
CATSAIEI HSM

1.2.- Títol
Antic Hospital de Santa Maria

1.3.- Dates de la documentació
Conté: S. XV - XX

1.4.- Nivell de descripció
Fons

1.5.- Volum de la unitat de descripció
9 capses, paper (subfons)
6 pergamins
4 llibres manuscrits

2.- Àrea de context

2.1.- Nom del productor
Antic Hospital de Santa Maria

2.2.- Història del productor
Una de les primeres referències que tenim de l'Antic Hospital de Santa Maria és la de l'any 1445, quan els paers de la ciutat i el bisbe de la diòcesi Garcia Aznares coincideixen en la conveniència de crear a Lleida un Hospital General. Per la qual cosa, el 6 d'abril de 1445 demanen al consell General i a Roma la pertinent autorització per fusionar en un de sol, tots el petits hospitals de fundació privada. i crear així un hospital general de gran capacitat i amb recursos suficients. La iniciativarep, dos anys més tard, l'aprovació del Papa Eugeni IV.
L'agost de 1453 la reina Maria d'Aragó, lloctinent d'Alfons el Magnànim concedeix el permís necessari per edificar intramurs i n'atorga el privilegi. En aquest document, signat el 25 d'agost de 1453, s'estableixen els principis bàsics de constitució de l'hospital. L'emplaçament havia de ser a la Plaça de l'Almodí vell, o Bladeria Vella, prop la casa del Pes del Rei, a la parròquia de Sant Llorenç, hauria d'acollir els pobres de Crist, tant malalts com sans i es finançaria amb diners públics, deixes testamentàries i almoines. A l'hora ordena que l'hospital estigui dedicat a Santa Maria i li atorgaels mateixos privilegis, llibertats, immunitats i protecció que els atorgats a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona.
Les obres comencen el 13 d'abril de 1454, segons consta en l'acta de col·locació de la primera pedra, sota la direcció d'Andreu Pi, i aniran avançant amb gran irregularitat, amb llargs períodes d'interrupció.
El cost previst per a les obres era d'uns 282.352 rals, quantitat que excedia amb escreix les rendes dels hospitals fusionats. Per tal de fer front a les obres es va proposar, com a mesura de finançament,invertir en l'hospital una quantitat fixa de les rendes procedents de les marmessories perpètues existents a la Catedral.
L’hospital de Santa Maria fa les funcions d’hospital de pobres i malalts fins al segle XVIII, després de la Guerra de Successió (1702-1714) una part de l'edifici es convertí en Hospital Militar amb el nom d'Hospital del Rei. Entre 1735 i 1744 es van dur a terme obres de reforma a l'edifici, sobretot per la necessitat de redistribuir els espais a i adaptar-los al nou caràcter militar i civil de l'hospital. Més tard, l'any 1854, per ordre de la reina Isabel II, l'edifici esdevenia altra vegada hospital civil exclusivament. A partir d'aquell moment, quedava doncs l'Hospital en mans de l'Ajuntament de la ciutat, el qual actuava com a patró únic.
L'Hospital fou municipal fins que, l'any 1915, la Diputació de Lleida l'incorporà a la Província. La Diputació i l'Ajuntament Constitucional de Lleida signaren l'escriptura pública de conveni el 21 de desembre de 1914 i l'1 de gener de 1915 la Diputació es féu càrrec definitivament de l'Hospital. Cinc anys més tard, el 15 de març de 1920, una Reial Ordre declarava el vell Hospital de Santa Maria monument historicarquitectònic.
L'any 1932 comencen les obres de restauració i condicionament de l'edifici que acollirà diferents serveis i institucions culturals. L'hospital es convertirà en la seu del Museu d'Art de Lleida amb els fons del Museu Arqueològic del Seminari i els fons de pintura del Museu Jaume Morera. Durant el període de la Guerra Civil, l'edifici, convertit en Museu del Poble, passarà a ser gestionat per la Comissaria de Cultura de la Generalitat a Lleida. Finalment l'any 1941, la Diputació de Lleida creava l'Instituto de Estudios Ilerdenses, amb seu a l'antic hospital. Actualment l'edifici és la seu de la Fundació Pública Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.

2.3.- Història Arxivística
La documentació que es conservava fins ara, al Servei d'Arxiu i Llegats de l'Institut, sobre l'Antic Hospital de Santa Maria era molt minsa i incompleta, centrada sobretot en el govern i administració de l'hospital durant el segle XVIII. Teníem referències però, de l'existència d'un fons documental força nombrós, tal com consta en el document de lliurament de la documentació per part de l'Ajuntament a la Diputació Provincial, però malauradament no havíem tingut ocasió de constatar-ho, ja que sempre havíem considerat aquesta documentació com a desapareguda.
Quan l'any 1942 es crea l'Institut d'Estudis Ilerdencs s'expressa la voluntat manifesta de que aquesta nova institució compti amb un arxiu històric, per tant, hem de suposar que la documentació sobre l'Hospital de Santa Maria hauria passat a formar part, juntament amb altra documentació, del fons del recent creat organisme.
Previsiblement aquesta documentació hauria estat objecte d'estudi per part de mossèn Antoni Maria Parramon Doll, que fou conseller de l'Institut des de la seva fundació i capellà pro-secretari fins a l'any 1975, segurament amb la intenció de fer un estudi sobre l'Hospital de Santa Maria. Així ens ho fa pensar el fet que els seus familiars retornessin de manera desinteressada a l'Institut, l'any 1999, un important conjunt de documents sobre l'Antic Hospital.
Malgrat no disposar de tota la documentació referenciada en l'acta de lliurament, la documentació recuperada permet consolidar de manera notable el contingut del fons.

2.4.- Dades sobre l’ingrés
El fons es conservat per la institució productora.

3.- Àrea del contingut i estructura

3.1.- Abast i contingut:
El fons inclou privilegis, butlles, llibres de testaments, constitucions, documentació sobre expòsits i orfes, comptes de l'hospital, etc. Tota la documentació s'estructura sota sis seccions que formen la base del fons:

Govern i administració
A més de la documentació pròpia d'aquesta secció s’hi ha incorporat la sèrie referida al personal. És una sèrie corresponent als segles XVIII i XIX que conté un gran nombre d'unitats documentals que deixen constància de l'activitat professional dels metges, l’apotecari i les religioses de l'hospital.

Caixa
Malauradament el gruix d'aquesta documentació referida als comptes és relativament escàs i no permet donar una idea clara de quin era el pressupost de que disposava l'hospital ni com es gestionaven les rendes.

Patrimoni
Les sèries agrupades sota aquesta secció inclouen, a més dels censals, capbreus, finques i propietats, un important conjunt de documents sobre deixes i testaments que posen de manifest la gran quantitat de malalts que llegava un part dels seus béns i diners a favor de l'hospital.

Malalts, expòsits i orfes
És una sèrie no molt nombrosa que recull bàsicament la poca documentació que s'ha conservat sobre els expòsits i orfes de l'hospital.

Farmàcia
També és escassa la documentació referida a la farmàcia. En aquesta sèrie és recull la documentació que ens ha arribat sobre els arrendaments i les medicines de la farmàcia de l'hospital.

Església
Sota aquesta denominació hem agrupat els documents referents a la capellania, misses i butlles. Destaquen pel seu interès les butlles dels papes Calixt III i Pau II on s'atorguen privilegis a l'hospital de Lleida.

3.2.- Informació sobre avaluació, tria i eliminació
Conservació permanent.

3.3.- Increments
No estan previstos nous ingressos. És un fons tancat.

3.4.- Sistema d'organització
S'ha fet una classificació del fons documental procurant respectar la procedència de la documentació:

H.1. GOVERN I ADMINISTRACIÓ
H.1.1 Junta de l’Hospital (1738-1857)
H.1.1.1 col·locació primera pedra (1630)
H.1.2 Junta Municipal de Beneficència (1837-1845)
H.1.2.1 llibres d’actes (1869)
H.1.3 Privilegis (1453-1547)
H.1.4 Ordenament legal (1797-1849)
H.1.5 Reglaments (1809)
H.1.6 Arxiu
H.1.6.1 inventaris (1802)
H.1.6.2 traspàs de documentació (1919)
H.1.7 Plets (1740-1848)
H.1.8 Personal
H.1.8.1 metges i personal sanitari (1756-1928)
H.1.8.2 religioses (1796-1848)
H.1.8.3 apotecari (1814-1876)
H.1.9 Ordes religioses de l’hospital (1983)
H.1.10 Aprovisionament (1554-1830)
H.2. CAIXA
H.2.1 Comptes (1829-1853)
H.2.1.1 entrades (1459-1797)
H.2.1.2 sortides (1797-1863)
H.2.2 Impostos (1763-1778)
H.3. PATRIMONI
H.3.1 Capbreus (1797)
H.3.2 Censal (1621-1897)
H.3.3 Deixes i testaments (1557-1849)
H.3.4 Finques i propietats (1630-1840)
H.3.4.1 causes pies (1793)
H.3.5 Obres (1779-1817)
H.3.5.1 Retaule (1739)
H.3.5 Rendes (1835)
H.4. MALALTS, EXPÒSITS I ORFES
H.4.1 Malalts (1859-1864)
H.4.1.1 fulls d’ingrés i sol·licituds d'admissió de malalts (1869)
H.4.1.2 defuncions de malalts (1737-1823)
H.4.3 Militars (1814)
H.4.3.1 fulls d’ingrés (1877)
H.4.4 Orfes (1815-1821)
H.5. FARMÀCIA
H.5.1 Contractes d’arrendament de la farmàcia (1706)
H.5.2 Medicines (1666)
H.6. ESGLÉSIA
H.6.1 Capellania (1797-1800)
H.6.2 Misses i sermons (1812-1918)
H.6.3 Amonestacions (1830)
H.6.4 Butlles (1525)
H.6.5 Exèquies, funerals (1853)

4.- Àrea de condicions d'accés i ús

4.1.- Condicions d'accés
Documentació de caràcter públic. El seu accés és lliure.

4.2.- Condicions de reproducció
Vegeu les Normes d’accés, consulta i reproducció de la documentació de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs.

4.5.- Instruments de descripció
Es disposa d'un catàleg d’unitats documentals.

7.- Àrea del control de la descripció

7.1.- Autoria i fons
Descripció elaborada pel personal tècnic del Servei

7.2.- Regles o convencions
Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC), Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, versió provisional maig 2005

7.3.- Data de la descripció
1996. Actualització el 2006 per informatització del fons