Facebook Twitter Instagram Google + YouTube flickr RSS

Cerca

aoc

Història

historia imatge

Origens i constitució

L'Institut d'Estudis Ilerdencs es creà el 25 de març de 1942, quan Josep M. Porcioles era el president de la Diputació de Lleida.

La nova institució tindria la seu a l’Antic Hospital de Santa Maria, edifici que des de l’any 1925 (?) havia deixat de fer les funcions d’hospital. Durant el període de la Guerra Civil, l'edifici convertit en Museu del Poble, va passar a ser gestionat per la Comissaria de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Lleida i utilitzat com a dipòsit on ingressaven tots els materials procedents de les confiscacions efectuades pel govern de la Generalitat. Més tard, l'any 1941, serà el Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN) qui se'n farà càrrec i comença a prendre cos la idea de crear el futur "Centro de Estudios Leridanos". Finalment, la idea culminarà amb la creació del "Instituto de Estudios Ilerdenses" acordada en la Comissió Gestora de 25 de març de 1942.

Les funcions del nou organisme són fomentar y desenvolupar els valors culturals de les terres lleidatanes en tots els seus aspectes. Uns objectius que ja queden recollits en els estatuts de l'any 1942 en el seu article primer.

En la vida institucional de l'IEI es distingeixen clarament dues etapes: el primer període, el qual abasta des de la seva creació (1942) fins al 1986; i la segona etapa, des d'aquest any fins a l'actualitat.

Primer període (1942-1986)

L'IEI es definia, en els seus estatuts de 1942, com un centre promotor i impulsor de la investigació i de l'estudi, desenvolupant aquesta comesa en el marc de la província de Lleida i de les seves comarques.

Aquestes funcions es desenvolupaven en 3 línies que caracteritzaven l'activitat de la institució:

  • Funció acadèmica: desenvolupada pel seu consell plenari.
  • Funció investigadora: a través de les seccions i departaments.
  • Funció de divulgació: desenvolupada pels centres comarcals de cultura que desplegaven la seva activitat en algunes localitats de la província.

Des del punt de vista jurídic era un centre amb capacitat jurídica per adquirir, acceptar i administrar els seus béns; depenia econòmicament dels pressupostos de la Diputació de Lleida i de l'aportació de subvencions d'altres persones o entitats.

El primer període de l'IEI va estar marcat pel caràcter i la ideologia de l'època: una institució que neix en la postguerra sota el signe polític del franquisme. Adscripció sota la qual es mantindrà fins ben entrada la dècada dels anys 80, moment en què es produeix una profunda reforma d'acord amb els canvis polítics experimentats en el conjunt de la societat a partir de la transició democràtica.

Segona època (1986 -)

La segona època s'enceta amb l'aprovació, pel Ple de la Diputació de Lleida, el 28 de gener de 1986, de l'ordenament que regirà l'Institut.

La Diputació en plantejar-se la reforma de l'IEI posa de manifest la voluntat política de reconvertir l'Institut i integrar-lo a la nova situació política i social esdevinguda amb la instauració de la democràcia.

La reforma transforma el caràcter, l'aspecte i l'orientació de l'anterior Institut. Aquesta reforma s'orienta, bàsicament, en tres direccions:

Un canvi d'imatge: es modifiquen els símbols i la imatge gràfica de la Institució i s'adopten una sèrie de mesures adreçades a modificar els serveis i l'atenció a l'exterior.
Una reforma interior: reorganització del personal, delimitació de competències i responsabilitats.
Un rellançament extern: intensificació d'activitats exteriors.
Amb aquest procés de reforma, la Institució que neix el 1986 és molt més dinàmica, democràtica i pròxima al sentir de la societat. Al llarg dels anys els Estatuts de 1986 han sofert modificacions diverses, el resultat són els nous Estatuts de la Fundació van ser aprovats el 7 d'abril de 1993.