Cerca a l'IEI
Agenda d'activitats
divendres, 4 desembre, 2020 (Tot el dia) fins diumenge, 13 desembre, 2020 (Tot el dia)
Plaça Catedral s/n - 25002 Lleida
Exposicions Actuals IEI
Recomanacions
L'Obra pictòrica de Carlos de Haes
La col·leció
Carlos de Haes, pintor-gravador
Carlos de Haes (Brussel·les, 1826–Madrid, 1898) és un dels paisatgistes més importants de la segona meitat del segle XIX. Des de l'Escola de Belles Arts de San Fernando de Madrid va influir en nombrosos artistes com Aureliano de Beruete, Darío de Regoyos o el lleidatà Jaume Morera, el seu deixeble preferit. La seva figura és capital en la renovació del gènere del paisatge en la pintura espanyola. Haes tenia un bon domini tant del dibuix a llapis com del gravat. Així ho demostra aquest conjunt d’obra en la que es veu reflexat el seu interès pel paisatge. Els seus temes són sempre, camins, arbres, senders, penyals i tipus rural. Utilitzava el dibuix per fer esbossos ràpids i com a preparació pels gravats.
L'Obra de Carlos de Haes
La col·lecció Carlos de Haes de l’Institut d’Estudis Ilerdencs està integrada per un conjunt de 11 dibuixos i 13 gravats, tots ells de petit format, que conjuntament amb altra documentació formen part del llegat Tarragó. El fons Josep Alfons Tarragó Pleyan fou donat a l'Institut l’ any 1985 pels marmessors del seu testament. Era lògic pensar que fos aquesta institució la que acollís el seu llegat donada l’estreta vinculació mantinguda al llarg dels anys. Tarragó en fou redactor dels seus capitols fundacionals l’any 1942 i Secretari General a partir de l’any 1950. La col·lecció pictòrica de Carlos de Haes fou instal·lada, conjuntament amb les col·lecions del Museu Morera, a l’Antic Hospital de Santa Maria l’any 1934 amb la intenció d’acollir, de manera provisional, els fons del Museu. Durant la Guerra Civil la col.lecció fou traslladada a Butsènit i més tard a Saragossa, per tal de prevenir-ne la conservació. Un cop acabada la guerra, Josep Alfons Tarragó Pleyan, delegat del Servicio de Defensa del PatrimonioArtístico Nacional, la recupera i la retorna a l’Antic Hospital convertit l’any 1942 en seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
