Facebook Twitter Instagram YouTube flickr 

Seu electronica

L’IEI es farà càrrec del projecte de recuperació i reconstrucció de l’arc d’Adà de Llardecans

Així ho ha afirmat la vicepresidenta primera de la Diputació, Rosa Pujol, en una reunió amb representants d’aquest ajuntament i tècnics especialistes

Es va trobar enderrocat aquest passat cap de setmana, fruit possiblement d’una acció accidental, i es preveu que estigui redactat abans de principis de maig

La vicepresidenta primera de la Diputació i vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), Rosa Pujol, ha rebut aquest dilluns a l’IEI una delegació de l’Ajuntament de Llardecans, encapçalada per la seva alcaldessa, Carme Pinyol; el tècnic de Promoció Econòmica del Segrià Sec, Juanjo López; així com el Cap del departament d’Arqueologia de la Diputació, Joan Ramon González, per analitzar el sorprenent enderrocament que ha sofert l’arc d’Adà aquest passat cap de setmana, a causa, suposadament, d’una acció accidental sense intenció de robatori.

Es tracta d’un monument d’origen àrab i catalogat com a Bé d'Interès Nacional, situat dalt d’un tossal del terme municipal de Llardecans, i amb un valor patrimonial i sentimental incalculable, l’enderrocament del qual va ser descobert aquest mateix cap de setmana pel tinent d’alcalde de Llardecans, Albert Florenza, mentre passejava amb la seva família.

Durant la reunió, Pujol s’ha compromès en nom de la Diputació i a través de l’IEI que els serveis tècnics de la institució redactin el projecte de recuperació i reconstrucció de l’arc com a pas previ de la seva execució en el menor temps possible. El fet de ser-hi totes les pedres enderrocades permet que es pugui recuperar l’estructura original.

El projecte també haurà de ser aprovat per la comissió de Patrimoni de la Generalitat. La intenció és que aquest pugui està fet abans de la propera reunió d’aquest ens que s’ha de celebrar en els primers dies del mes de maig.

Es tractava d’un arc apuntat de 34 carreus que restava com a únic testimoni de la planta baixa d’un edifici rectangular, desaparegut com la resta de les cases del poblat d’origen medieval que correspondria, probablement, a una construcció del segle XVI. Les guerres modernes van fer desaparèixer el petit nucli habitat, quedant com a testimoni l’arc de 3,60 metres d’alçada i una mica més de sis metres de llum. Al segle XVIII, es va bastir a la vora l’ermita de Sant Marc, que en l’actualitat també estava sense sostre.

Aquest primer projecte anirà seguit d’un altre que estarà emmarcat en la millora de l’entorn, de manera que es pugui recuperar la base rectangular de l’edificació que acompanyava l’arc. D’aquesta manera, responsables institucionals i tècnics creuen que s’ajudarà a posar en valor aquest conjunt arquitectònic i permetrà que s’entengui millor el seu context.